Logo principal Acords.net Segueix Acords.net al Twitter Segueix-nos al Twitter!


La canšˇ de les balances Ovidi Montllor
La
Doncs era un rei que tenia 
Mi                La               
el castell a la muntanya, 
Re                     La
tot el que es veia era seu: 
       Mi7    Mi       La 
Terres, pous, arbres i cases, 
Re                 La
i al matÝ des de la torre 
     Mi7 Mi      La
cada dia les comptava. 
La
La gent no estimava el rei, 
Mi                     La 
i ell tampoc no els estimava, 
Re                     La
perquŔ de comptar en sabia, 
      Mi7     Mi      La  
per˛ amor, no li'n quedava, 
Sim                Do#m
cada cosa tenia un preu, 
   Sim        Mi        La
la terra, els homes, les cases. 
La
Un dia un noi del seu regne 
Mi                   La
vora el castell va posar-se. 
Re                  La
I va dir aquesta canšˇ 
        Mi7    Mi   La  
amb veu trista per˛ clara: 
Sim                Do#m
I va dir aquesta canšˇ 
       Sim     Mi   La  
amb veu trista per˛ clara: 
La                     Do#m
Quan vindrÓ el dia que l'home 
Sim                  La 
valgui mÚs que pous i cases, 
Sim                    Do#m 
mÚs que les terres mÚs bones, 
        Sim     Mi       La
mÚs que les plantes i els arbres? 
Sim                   Do#m
Quan vindrÓ el dia que l'home  
        Sim      Mi    La
no se'l pese amb les balances? 

La
El rei, que va sentir el noi, 
Mi        Mi7          La
el va fer agafar i, amb rÓbia, 
Re                  La
va ordenar que li donessin 
        Mi7         La 
cent cinquanta bastonades 
Re                    La
i a la torre el va tancar, 
     Mi7   Mi   La       
castigat a pa i aigua. 
La
Per˛ el poble encara sap 
Mi       Mi7    La
la canšˇ de les balances, 
Re                   La 
i quan s'ajunten els homes, 
Mi     Mi7         La   
rient i plorant la canten.
Re                  La 
i quan s'ajunten els homes, 
Mi   Mi7          La   
rient i plorant la canten.

Font: www.ovidimontllor.com
Acords.net

 

Acords.net, 2006-2010 - PolÝtica de privacitat