La
Doncs era un rei que tenia 
Mi                La               
el castell a la muntanya, 
Re                     La
tot el que es veia era seu: 
       Mi7    Mi       La 
Terres, pous, arbres i cases, 
Re                 La
i al matí des de la torre 
     Mi7 Mi      La
cada dia les comptava. 
La
La gent no estimava el rei, 
Mi                     La 
i ell tampoc no els estimava, 
Re                     La
perquè de comptar en sabia, 
      Mi7     Mi      La  
però amor, no li'n quedava, 
Sim                Do#m
cada cosa tenia un preu, 
   Sim        Mi        La
la terra, els homes, les cases. 
La
Un dia un noi del seu regne 
Mi                   La
vora el castell va posar-se. 
Re                  La
I va dir aquesta cançó 
        Mi7    Mi   La  
amb veu trista però clara: 
Sim                Do#m
I va dir aquesta cançó 
       Sim     Mi   La  
amb veu trista però clara: 
La                     Do#m
Quan vindrà el dia que l'home 
Sim                  La 
valgui més que pous i cases, 
Sim                    Do#m 
més que les terres més bones, 
        Sim     Mi       La
més que les plantes i els arbres? 
Sim                   Do#m
Quan vindrà el dia que l'home  
        Sim      Mi    La
no se'l pese amb les balances? 

La
El rei, que va sentir el noi, 
Mi        Mi7          La
el va fer agafar i, amb ràbia, 
Re                  La
va ordenar que li donessin 
        Mi7         La 
cent cinquanta bastonades 
Re                    La
i a la torre el va tancar, 
     Mi7   Mi   La       
castigat a pa i aigua. 
La
Però el poble encara sap 
Mi       Mi7    La
la cançó de les balances, 
Re                   La 
i quan s'ajunten els homes, 
Mi     Mi7         La   
rient i plorant la canten.
Re                  La 
i quan s'ajunten els homes, 
Mi   Mi7          La   
rient i plorant la canten.