lam       Sol  lam
Era el segle XIX
       Do     Fa     Do
amb el nom de Joan Serra
             Fa     Mi
es coneix un bandoler
       lam rem   lam
per tothom en Lapera.


Li agradava la sang
i el xiprer encara recorda
tots els critsque allà han pregat:
Pietat, pietat!

lam Sol  lam
-No em mateu,
         Do          Fa      Do 
que tinc dos fills i una esposa,
      Mi            lam
us daré tot mon diner,
               Mi       Fa
però no em claveu eixa daga.


lam Sol  lam
-No em mateu,
     Do     Fa      Do
us demano per ma mare!
        Mi               lam
-Reseu l'últim 'Crec en Déu'
        Sol lam
-Pietat, pietat!

L'endemà de bon matí,
davant la verge del carme,
de genolls està pregant,
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
Pietat, pietat!

Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí,
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit,
és l'última pregària.

-Quan jo sigui ben mort,
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fosa,
que algú resi una pregària
davant la verge del carme
i que dos ciris tinguen flama.