lam
Jo vinc d'un silenci
              rem
antic i molt llarg,

de gent va alçant-se
                  lam
des del fons dels segles,

de gent que anomenem
             rem
classes subalternes,

jo vinc d'un silenci
             lam
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

La
Jo vinc d'un silenci
que no Ã©s resignat,
d'on comença l'horta
             Mi
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
     La  lam
per la identitat!

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que Ã©s sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses 
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no Ã©s resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que Ã©s sorda i constant.