Vespres de Desembre, deixant la tardor
les ombres es fan llargues, passejant pel port.
trencant les onades, amb el peu descalç,
confonc el soroll del cor, amb el batec del mar.

hi ha nits tant senceres, hi ha nits sense estels,
hi ha nits que la boira no et deixa veure el cel.
Hi ha nits sense lluna, hi ha nits per l´ amor,
Hi ha nits que si esperes més, podràs veure el sol.

Vespres de desembre, el terra humit,
avui tinc tot el temps del món, i ningú per compartir.
cançóns a la lluna, neufragar extrany,
veig neptú mirant el mar darrere un fanal.

Hi ha nits solitàries, hi ha nits de concert,
nits d´ hotel d´ una nit, on mai passa el temps.
Hi ha nits de tendresa, hi ha nits per somiar,
Hi ha nits molt més fosques, i altres pels amants.

De nit pots posar-te, el món a les mans.
respirar de cop, molt a fons, i veure-ho tot més clar.
Oh, vespres de Desembre, nits que no s´ acaben mai,
nits que només voldría estar el teu costat.