Tarragona m'esborrona, constantí em fa patir...

Tarragona m'esborrona,
constantí em fa patir... (BIS)

Anava cap a casa
després d'haver pencat,
hi havia un cotxe a les fosques,
hi havia un cotxe aparcat.

Si no fos perquè cada dia
m'el trobo sempre allà,
diria que és una parella
fotent-se el bacallà.

Però no ho és (no ho és), no ho és (no ho és)
Però ningú no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha
allí seient són ionquis que s'estan xutant.

Tarragona m'esborrona,
constantí em fa patir... (BIS)

Sortia de la feina
i volia fer un cigaló
vaig trobar la meva penya
em vaig seure al meu racó

Gairebé eren les dues
i el Miquel volia xapar
la nit era molt tranquila
quan de sobte algú va trucar
Qui deu ser? (no ho sé), qui deu ser? (no ho sé)
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau

Tarragona m'esborrona,
constantí em fa patir... (BIS)


Tarragona m'esborrona,
constantí em fa patir... (BIS)


Pont del diable, carrers de la part alta,
Francolí brut i encongit.

Al obrir la porta, cortines que es mouen,
quan arribes a les sis.

Camp de Mart, Petroquímica,
Turistes i Maginet.

EL Molí de l'Horta, el bassal, les forques,
i els pagesos mai contents.

Les voreres brutes, trepitgen les putes,
xeringues pertot arreu.

Esquerres i dretes, velles pansidetes,
van a missa de deu.

Imperial Tarraco, baixant hi ha el Serrallo,
on la gent en té un parell (de què?).

A la fresca xerrant, seguts al davant
de la plaça del castell.

El Tucan, la cova, colla vella, colla jove,
les gitanes venen alls.

L'avellana baixa, homes vells amb faixa,
del defora van tornant.

Tocar ferro al balcó, lentament la pudor
atravessa la ciutat.

Mentre la rutina lentament pentina
aquest poble abandonat.

Tarragona m'esborrona,
constantí em fa patir... (Diverses vegades)