És dilluns, t'enyoro i em fa mandra
tornar a pensar que poc a poc t'escapes
i recordar les nits quan perfumaves
l'habitació, els coixins, els llençols
ara em sento tan sol

Deixo el meu cap, que jugui amb el silenci
fotografiant el dia que et vaig conèixer
va ser casual, com qui no vol la cosa
em vas clicar l'ull, amb somriure amb orgull
no sabia on posar les mans

I ara fa nits que no et somio
i em fa por,
que el temps esborri
el teu record

Quan dormo et sento
per lluny que estiguis
és com sentir-te a dintre
només per estones

És dijous, t'he escrit quatre paraules
no tinc valor per a poder ensenyar-les
i quin mal faig, en voler estimar-te
en el meu secret,personal i discret
m'estic fent tant de mal

I ara fa nits que...

Quan dormo...