M’he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s’aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on és creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets, de pedra i fang
on el blau del cel, es tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant
la fosca nit, si el cel és pont

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls.

regadius, hortes i terres de secà
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar,
esperant l’endemà

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls

sóc de l’oest de Catalunya la terra on, es pon el sol
més enllà de les muntanyes entre les valls i els aiguamolls