Un núvol passa, els carrers s'ha enfosquit
i fot un ram com els de quan era petit.
Darrera els vidres jo m'ho miro arrupit
Ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit

Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro d'enyorança perquè no ets aquí
La pluja m'ha portat records d'aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils

Ma mare mai va creure que només fossim amics
Ella ens protegia de la llengua dels veïns
Perquè si eres a casa em veia tan feliç
no ho entenia però un fill és sempre un fill

Uooo, dos cosos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m'esborra
uooo, no puc creure que s'ha acabat

Va aparèixer envoltada de misteri
en el primer moment tot va semblar normal
borratxera, descontrol, maïs i rialles
l'endemà jo amb ressaca i ell amb ella s'en va anar

Però ara, aquell núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
i un gran amor no pot morir-se així
del cassette de ma mare m'ha semblat sentir

Uooo, dos cosos enmig de la sorra,
uooo, rebolcant-se abraçats,
uooo, de la ment no se m'esborra
uooo, no puc creure que s'ha acabat