Pagès | Lax'n'busto |
En Joan era un pobre pagès
Ell sempre humil ell sempre honest
Vivia amb l'hermosa Maria
I ho feia tot perquè sempre mengés
En canvi en LluĂs era molt ric
a ell mai no li va faltar de res
com si tot el que ell volgués
en dir-ho als peus ho tingués
I és que uns tant
I altres tant poc
però tots feliços
tal com sĂłn
Un dia en LluĂs es va creuar
Amb la Maria passejant
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu més alt
I en aquells temps va haber una guerra
en Joan jove i fort per força va marxar
en LluĂs no era apte per morir
això és una merda tio has d'aguantar
Tot era extrany
en els seus ulls
la por l'odi
la tristor
I la Maria se'l va mirar
Com si ja no pogués veure'l mai més
Llavors en LluĂs va aprofitar
I a la Maria va comprar
i li va dir
SĂ© que m'estaves esperant
jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el que vols
I tot el que puguis desitjar (BIS)
Agafa'm de la mĂ , corre i no t'ho pensis massa
Que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa
Jo et dĂłno flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré d'or, plata, bons perfums i weiss du frings
En Joan no tornarĂ el seu fi jo ja ho sabia
Si fos tu sà diria i no m'ho pensaria més
Jo et dĂłno flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré d'or, plata, bons perfums i weiss du frings
I la Maria
se'l va mirar
i de la mĂ
el va agafar
Anava tant cega
amb tants regals
que sense pensar-s'ho
del Joan va passar
i li va dir:
"Jo a tu ja no et puc esperar
tu em fas patir i treballar
ell tot el dia juga amb mi
bona sort que l'hagi trobat" (BIS)
Aquell pobre pagès sabia que anava a morir
llavors va dir si em moro, tu també et mores amb mi
la va esperar a les fosques al carrer tota la nit
quan ella va sortir la va matar sense patir
Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap
va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
La conya de la història amics meus reflexioneu
no Ă©s la que en Joan morĂs sinĂł que en LluĂs estĂ de peu.
I el LluĂs
se'ls va mirar
va ser d'aquells dies
que més va plorar
Sol es trobava
amb els seus calers
per molts que en tingués
massa car per ell
i es va dir
Segur que algĂş m'estĂ esperant
això ho oblido jo demĂ
a moltes noies puc comprar
no importa el que hagi de trepitjar
Nanaranana
Nanaranana
Ell sempre humil ell sempre honest
Vivia amb l'hermosa Maria
I ho feia tot perquè sempre mengés
En canvi en LluĂs era molt ric
a ell mai no li va faltar de res
com si tot el que ell volgués
en dir-ho als peus ho tingués
I és que uns tant
I altres tant poc
però tots feliços
tal com sĂłn
Un dia en LluĂs es va creuar
Amb la Maria passejant
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu més alt
I en aquells temps va haber una guerra
en Joan jove i fort per força va marxar
en LluĂs no era apte per morir
això és una merda tio has d'aguantar
Tot era extrany
en els seus ulls
la por l'odi
la tristor
I la Maria se'l va mirar
Com si ja no pogués veure'l mai més
Llavors en LluĂs va aprofitar
I a la Maria va comprar
i li va dir
SĂ© que m'estaves esperant
jo no t'havia oblidat
Jo et puc donar tot el que vols
I tot el que puguis desitjar (BIS)
Agafa'm de la mĂ , corre i no t'ho pensis massa
Que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa
Jo et dĂłno flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré d'or, plata, bons perfums i weiss du frings
En Joan no tornarĂ el seu fi jo ja ho sabia
Si fos tu sà diria i no m'ho pensaria més
Jo et dĂłno flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré d'or, plata, bons perfums i weiss du frings
I la Maria
se'l va mirar
i de la mĂ
el va agafar
Anava tant cega
amb tants regals
que sense pensar-s'ho
del Joan va passar
i li va dir:
"Jo a tu ja no et puc esperar
tu em fas patir i treballar
ell tot el dia juga amb mi
bona sort que l'hagi trobat" (BIS)
Aquell pobre pagès sabia que anava a morir
llavors va dir si em moro, tu també et mores amb mi
la va esperar a les fosques al carrer tota la nit
quan ella va sortir la va matar sense patir
Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap
va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
La conya de la història amics meus reflexioneu
no Ă©s la que en Joan morĂs sinĂł que en LluĂs estĂ de peu.
I el LluĂs
se'ls va mirar
va ser d'aquells dies
que més va plorar
Sol es trobava
amb els seus calers
per molts que en tingués
massa car per ell
i es va dir
Segur que algĂş m'estĂ esperant
això ho oblido jo demĂ
a moltes noies puc comprar
no importa el que hagi de trepitjar
Nanaranana
Nanaranana
Font: acords.net