Reconec que miro la solució
En els mots encreuats
llegint el diari, en el primer tallat
fent veure que no hi sóc.

Parlaràs de tu, del teu nou pentinat
de que et queda més bé
els pantalons estrets o bé acampanats
però no et faré cas

Pensaré amb mi
un altre cop
amagaré per dins
els neguits i les fòbies

sortir, de mi
intentar ser un altre jo
que ho pugui fer millor
millor o pitjor
desaparèixer de cop
fer veure que no hi sóc

desconecto l’ànima del meu cos
intento flotar
veure’m des de dalt, apendre a suportar
els meus canvis d’humor

l’orella clavada just a la paret
t’escolto d’amagat
miro cada dia pel forat del pany
no tinc solució

pensaré amb mi
un altre cop
amagaré per dins
els neguits i les fòbies

sortir, de mi
intentar ser un altre jo
que ho pugui fer millor
millor o pitjor
desaparèixer de cop
fer veure que no hi sóc