Ella sempre té un somriure per mi
que em porta records de quan era petit
allà on el cel sempre era blau i res s'enfosquïa mai.

Tot sovint, quan la puc mirar
em porta a aquell lloc, no ho puc evitar.
Sé que si mirés més enllà no em deixaria tornar.

Oh, no em deixis mai.
Oh, no em deixis mai.

El seus ulls són com el blau del cel
un cel on no hi plou mai.
Els miro i m'hi veig reflexat com en un mirall.

Els seus cabells són com aquell racó
on m'amagava quan tenia por
segur fins que haguessin passat els llamps i la foscor.

Oh, no em deixis mai.
Oh, no em deixis mai.

Com ho hem de fer.