M'allunyaré de sa costa
just que vegi trencar l'alba
i en el cel lluirà
una estrella pàl•lida.
Deixaré es rems,
i aniré a la deriva
i amb sa barca.
I encara tindré prou força
per cantar qualque tonada.
Quan es pescadors em trobin
potser diran amb veu baixa:
«Era un poeta de la mar,
i ha mort cantant dins sa barca».

Quan m'hagi mort
no cerqueu per aumont ses meues rimes
serà inútil, no estaran a cap llibre
ni les trobareu tampoc
a cap boca femenina
no les cerqueu per aumont,
per aumont ses meves rimes,
s'hauran fet gotes anònimes
dins d'aigües menorquines...