Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys,
encara adolescent.
Entre les meves mans que tremolaven
jo vaig perdre ben fort aquell juguet.

Vàrem créixer plegats,
jo em vaig fer home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
me n'adono del molt que l'he estimat.

Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.
Tot just l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà
amb mi, amb mi;
jo tinc un amic fidel, pobra guitarra,
cabta quan canto jo
i plora sempre amb mi.