Sense paraules i cansat, sense ningú a qui poguer-les dir,
Cansat d'intentar-ho, de fer versos sense sentit,
El piano no m'estimava, i vaig sortir de nit.
Estaves sentada a l'altre cantó del bar.
Jo vaig mirar-te amb un whisky entre les mans.

Els teus ulls eren tan màgics, el teu cos tan sensual.
No podia evitar mirar-te, em tenies atrapat.
Estaves tan bonica, no semblaves de veritat.
Creia que esperaves, a l'altre cantó del bar,
No sé si el teu novio, o que et vingués a buscar.

Tu també em vas mirar a través del fum del bar.
El whisky no m'ajudava a puguer-ho intentar.
Avui la sort m'ha tornat a abandonar,
un altre cop he tornat a fracassar.

Vaig tornar a casa sentint-me fracassat,
Un cop més les muses m'havien abandonat.
Més tard vaig poder acceptar la realitat:
"em quedaré a casa, em posaré a composar
la cançó de la noia de l'altre cantó del bar".