A la nit, quan la lluna,
s'alça poc a poc
i la selva tremola
amb l'ardor del foc,
assetjant la foguera,
el caps llops de la tribu,
adoraven la flama
del Gran Esperit

Crits de foc, a la nit,
crits del gran esperit!
Oooh, nit!
Oooh, nit!

Fou el gran vell Shewoke,
fill del cabdill Crow,
nat al bosc de l'alt Troquesh,
que així parlà fort:
"Avui el plaç s'acaba.
de la treva d'Amava:
tot el poble d'Abamma,
cap no deu dormir".

Cridem tots crits de guerra,
crits de foc i sang,
i tu, Esperit Gran,
desterra del Cel el teu llamp.
Llamp ardent, foc de brasa,
foc roent, vent que arrasa,
bent de foc, que el món lasa,
foc de mitjanit!