Vull confessar-te el meu pecat
barrejar històries de gent que m'ha estimat
deixar portar-me pel pas
de velles fotos que guardo al meu calaix
no hi són totes, vaig llençar
on sortíem abraçats

A casa ens volien matar quan veien la factura
tantes estones al telèfon penjats
tu tan inquieta i jo tallat
al banc de la plaça
quedàvem cap al tard

Es conserven els dos noms
encerclats per un gran cor
amb la data de l'agost
que ens vam fer el primer petó

Veig el lloc on passàvem sense por
les estones de plaer
és el lloc on hi viuen els records
tot i el pas lent del temps

Escrivíem els nostres noms, en els llibres d'història
encara escolto la nostra cançó
ens devem una explicació
quan ho recordo crec que va ser un error

No podrem sortir i entrar
res farem per oblidar
mentre miro aquell banc
on hi viu el meu passat

Veig el lloc on passàvem sense por
les estones de plaer
és el lloc on hi viuen els records

Però la vida continua
però hi ha coses que ens ajuden
la nostàlgia empeny a continuar endavant

Veig el lloc...
No puc creure en tu