Fa molt temps que no sé res de tu.
El teu rastre se l’ha emportat
Un vent fred vingut d’Escòcia,
el mateix que un dia ens va fer trobar.

T’has endut amb tu moltes cançons
Que amb el temps s’han convertit
en molodies del silenci
que has deixat per sempre més aquí.

Ara dorms entre ombres
D’un somni del que mai despertaràs

Quan el sol surt després de la pluja
I deixa en la terra olor d’humitat
I l’herba brilla plena d’espurnes
Aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.

Fa molt temps que no sé res de tu.
La teva música ha callat,
Però ben segur que la teva guitarra
En silenci no deixa de plorar.

Sé molt be que les meves paraules
No arriben mai al més enllà,
Però si mai sé d’alguna pregària
Pregaré per tu si em vols escoltar.

Ara dorms entre ombres
D’un somni del que mai despertaràs...

Quan el sol surt després de la pluja
I deixa en la terra olor d’humitat
I l’herba brilla plena d’espurnes
Aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.

Fa molt temps que no sé res de tu...