El Miquel i l'Olga tornen | Manel |
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi,
i amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines,
poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix,
que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin.
I pel camà no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui,
guardarem com un tresor, les vostres panxes, les carÃcies
i us jurem, per un moment ens pensavem que podÃem.
Però si truca algú no contesteu,
que el cel ja és prou ple de valents,
i sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Olga t’he portat una rosa.
Jo a tu unes margarides.
Escolta, estava pensant… aquesta vegada és la bona no?
Va, calla i dona’m la mà .
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia,
sabem que volieu fer més, però què hi farem, aixà és la vida.
T’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes,
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I alguna estona, què us penseu? També ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Ai Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
i amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines,
poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix,
que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin.
I pel camà no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui,
guardarem com un tresor, les vostres panxes, les carÃcies
i us jurem, per un moment ens pensavem que podÃem.
Però si truca algú no contesteu,
que el cel ja és prou ple de valents,
i sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Olga t’he portat una rosa.
Jo a tu unes margarides.
Escolta, estava pensant… aquesta vegada és la bona no?
Va, calla i dona’m la mà .
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia,
sabem que volieu fer més, però què hi farem, aixà és la vida.
T’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes,
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I alguna estona, què us penseu? També ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Ai Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Font: Enviat per Roger - Acords.net