Quan l'angoixa em cremi per dintre
I la vida em fugi de les mans
Quan m'ofegui la melangia
Veient com passen els dies

Sense deixar cap senyal
Quan no em quedi esma de riure
I sovint em trobi dissipat
Quan costi empassar la saliva
Com si un puny ben apretat
Tingués el meu cor escanyat
...No vull caure al forat

Cap al desembre
Glaç al meu ventre
Amagada a la foscor
Sempre hi ha una escletxa de claror
Si he volgut cridar i esgolar-me
I en provar-ho m'he ennuegat
Quan fa dies que tot espanta

I no sóc ni la meitat
D'aquell que un dia havia estat
Vull mirar cap amunt i no veure cap cel
De raons que m'entelen el seny
Només vull veure com surt el sol al matí
I sentir com m'escalfa la pell
...Omplir cada moment

Cap al desembre...