Potser no vull patir, però no crec que això m'estigui fent cap mal,
caminen els colors per dintre els pensaments, amb mi.
Les mans se'm van desfent i el cel poc a poc em va canviant,
avui tot es va movent, tot està viu, tot està bé.
I tot respira, les pedres criden el meu nom,
quan tot s'escapa, la ment somia.

I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar,
jo puc volar, no vull parar.

Potser tot és distant, però els meus ulls ho veuen tot molt més a prop
comprenc que sigui així, no em facis ser com no vull ser.
Tot va passant de llarg i algú em mira amb cara d'estranyat
potser vol ser com jo, vol estar viu, vol estar bé.
I tot canvia, les coses tornen al seu lloc
i tot s'escapa res no s'acaba.

I veig el sol,
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó,
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.

I tot respira, les pedres criden el meu nom
quan tot s'escapa la ment somia.

I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.
I veig el Sol des d'altres llocs.