Agafa'm la mà,
no t'encantis i fotem el camp.
No hi ha gaire temps per pedre, fes maletes.

Quan se'ns faci clar
ja hem de ser bastant frontera enllà.
Vull dur-te a la terra que em va veure créixer.

Un poble despert.
Gent de caràcter obert.
Amb la seva manera d'anar fent
no és millor o pitjor, és sols la meva gent.

el sud.
Sé que tinc la sort
que si perdo el nord
podré tornar amb tu.

El millor tresor,
la ironia que portem al cos,
que si ara véns amb mi podràs entendre.

I un grapat d'olors
que no pots sentir en cap altre lloc
et retornen de l'oblit uns anys enrera.

I és dels seus racons
d'on em surten les cançons.
I una llum que fa brillar difernt.
Sé que sóc d'on sóc i n'estic content.

Del sud...

Del sud... (2)