Cada cop que miro d'arreglar que no faig bé
sento que estic pitjor encara
Cada cop que enrera vull anar per començar
sembla com si estigués més lluny
Cada cop que hi torno és com un rellotge que s'hagi desmuntat
peces i peces que no saps mai com ordenar
Cada cop més difícil se'm fa tenir-te aquí sempre al meu costat
Dues espases afilades caminant damunt d'un fil
que demà, es pot trencar, més val no esperar

Com sol a la nit, com lluna al matí
és com foc al bosc quan tu ets amb mi
No és poder o voler, ni tan sols és fe
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res

Cada cop que surto ara al carrer miro a la gent
i noto com si hagués estat fora
Cada cop que penso en el què fer doncs ha passat molt temps
no sé mai per on començar
Cada cop que respiro és com si l'aire em portés noves olors
dolces i amargues, que em fan estar en un altre món
Cada cop que em desperto, m'assec i penso
si encara estic somiant
Però quan la sort t'abandona no hi ha un camí per triar
no vas mai cap enlloc, més val esperar

Com sol a la nit...

Jo no puc riure la mort ni del meu pitjor enemic
no estic fet així, ni així seré mai, jo ho sé
i sap tu que el temps dirà on ens ha portat el vent
i si em necessites mai, volaré en contra.

Com sol a la nit....