Cal que deixi la meva casa
i prengui el bastó
cal que amb una esperança
trenqui la tristor,
faré una cabana
de pedra i de fang
on la terra em doni
el meu guany.

Clavaré les meves arrels
creixent de cara al cel
donaré fruit abundós,
i l'hivern em despullarà
de neu em cobrirà
neu que fondrà poc a poc

Després de la lluita intensa
vindrà el repòs,
deixaré la terra abonada,
pel meu esforç.
Els fills que em segueixin,
potser marxaran
pero vagin on vagin, constants.

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós,
i l'hivern els despullaré
de neu els cubriré
neu que fondré poc a poc