No sé com dir-te que em crema ja massa l'espera
sobren paraules, mirades, cerveses i festa.
Veig llum al teus ulls que son foscos color de la nit
i son ells els que em diuen El que els teus llavis no em saben dir.

No vull prometre ni vull comprometre els teus somnis
Però les coses no són tal com les images
hi ha cops que tu sents que una força t'estira i te'n vas.

El passat és ple i el futur es buit
i no hi ha res que passi si jo no ho escric
només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.

Diuen que cada nou dia és una nova vida
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida
i les coses seran com va ser unes vides abans
Perquè no seré jo qui manegui el destí
que tu creus que a la fí vas trobar-te amb el teu marit.

I és que jo no entenc perquè tanta gent
dels desitjos fa somnis però no s'atreveix.
Potser és cert que hi ha cops en que jo mateix
no goso a fer el que faig aquesta nit

Però el passat...