G                    B7
Assegut a la Plaça del Surtidor
   Em                      C
aquí t'espero, com si fos el primer bar,
 Am                      D
La Boheme, on comença el carrer Blai,
 C                D         G
que Ã©s la petita rambla del Poble Sec.


(igual que l'anterior)
Parla'm de la pluja que ha plogut,
d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt,
potser Ã©s per això que el teatre està tan buit,
potser Ã©s per això que avui sento tan buides les meves mans.

 Em
Tornarem a posar els peus
 Am
damunt la sorra,
          C
a la platja de Barcelona,
      D         G
alguna nit de juliol.

   Em
I escriurem que no ens
                 Am
prendran mai més la vida,
                C
que donem veu a les veles
        D             G
quan cantem rumbes al port.


Parla'm de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d\'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...


Mentre a la cuina s'acumulen  els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...