Logo principal Acords.net Segueix Acords.net al Twitter Segueix-nos al Twitter!


La Tieta Joan Manel Serrat
                 SOLm
La despertarÓ el vent,
                REm
d'un cop als finestrons,
                        MIb
Ús tan llarg i ample el llit,
                    SIb
i sˇn freds els llenšols...
                   DOm
Amb els ulls mig tancats,
              SOLm
buscarÓ una altra mÓ,
              LA7
sense trobar ning˙,
               RE7
com ahir, com demÓ.

La seva soledat,
Ús el fidel amant
que coneix el seu cos,
plec a plec, pam a pam...
EscoltarÓ el miol d'un gat
capat i vell,
que en els seus genolls dorm
els llargs vespres d'hivern.

                  DOm RE7
Hi ha un missal adormit
                SOLm
damunt d'una tauleta
                     RE7
i un got d'aigua mig buit
              SOLm
quan es lleva la tieta.
                  DOm
Hi ha un missal adormit
                SOLm
damunt de la tauleta 
                      RE7
i un got d'aigua mig buit.

Un mirall esquerdat que li diu:
Ja et fas gran.
Com ha passat el temps.
Com han volat els anys.
Com somnis de jovent
pels carrers s'han perdut.
Com s'arruga la pell,
com s'ensorren els ulls...


La portera al seu pas,
dibuixarÓ un somrÝs:
Amb l'orgull de qui tÚ alg˙
per escalfar-li el llit.
Com cada dia el mateix:
agafa un autob˙s
per treballar al despatx
d'un advocat gandul...

amb qui en un altre temps,
ella es feia l'estreta,
d'aix˛ en fa tant de temps
que ni ho recorda la tieta.
Amb qui en un altre temps
ella es deia l'estreta
d'aix˛ en fa tant de temps
ni ho recorda la tieta.

La que sempre tÚ un plat 
quan arriba Nadal
La que no vol ning˙
si un bon dia pren mal.
La que no tÚ mÚs fills 
que els fills dels seus germans.
La que diu: Tot va bÚ.
La que diu: Tant se val.

I el diumenge de rams
comprarÓ al seu fillol,
un palmˇ llarg i blanc
i un parell de mitjons.
I a l'esglÚsia tots dos
faran com fa el mossŔn,
i lloaran Jes˙s 
que entra a Jerusalem...

Li darÓ vint durets
per obrir una llibreta:
cal estalviar diners
com sempre ha fet la tieta.
Li darÓ vint durets
per obrir una llibreta:
cal estalviar diners...

I un dia s'ha de morir,
mÚs o menys com tothom.
Se l'endurÓ una grip
cap al forat profund.
Per˛ ella ja haurÓ pagat
el nÝnxol i el taŘt,
els sals dels capellans,
les misses de difunts.

I les flors que seguiran
el seu enterrament;
sˇn coses que sovint
les oblidem la gent,
i fan bonic les flors
amb negres draps penjant
i al darrere uns amics,
descoberts fa un instant.

I una esquela que diu:
Ha mort la senyoreta. 
Que descansi en pau. AmÚn.
I oblidarem la tieta.

Font: Acords.net

 

Acords.net, 2006-2010 - PolÝtica de privacitat