lam        Sol      lam
A la nit, quan la lluna,
       Mi    lam
s'alça poc a poc
     Sol     lam
i la selva tremola
        Sol     lam
amb l'ardor del foc,
      Do       Sol
assetjant la foguera,
                    lam
el caps llops de la tribu,
   Fa          Mi
adoraven la flama
         Mi7 lam
del Gran Esperit

             Sol   lam
Crits de foc, a la nit,
          Sol  Mi  lam
crits del gran esperit!
Mi    lam
Oooh, nit!
Mi    lam
Oooh, nit!

Fou el gran vell Shewoke,
fill del cabdill Crow,
nat al bosc de l'alt Troquesh,
que així parlà fort:
"Avui el plaç s'acaba.
de la treva d'Amava:
tot el poble d'Abamma,
cap no deu dormir".

Cridem tots crits de guerra,
crits de foc i sang,
i tu, Esperit Gran,
desterra del Cel el teu llamp.
Llamp ardent, foc de brasa,
foc roent, vent que arrasa,
bent de foc, que el món lasa,
foc de mitjanit!