Mim
Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer

ReM                                                                          Mim
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa

Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa

SolM                                   Lam
I l’hivern que ja arribat, em porta vora el foc

    DoM                                      ReM
el pensament d’altres temps millors.

SolM                                     Lam
I els carrers engalanats amb els llums de colors

    DoM                                    ReM           Mim
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.

I l’hivern...

Mim                            ReM  Mim                         ReM
Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional

SolM                    Lam       DoM                                     ReM       Mim
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.