Re            fa#m
Sovint amic, massa sovint,
Re7             Sol
palpo l'angoixa dins el pit
solm               Re
moments obscurs de llarga nit
        Mi                    La                    
solquen el dur camí que hem escollit

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que creis a cada instant.

Re                        fa#m   Re7   Sol
I el nostre esforç esperançat lluita fidel,
solm                 Re
serà com l'arbre que Ã©s valent,
  Mi               La       Re
a cops de pluja, a cops de vent.

     Sol    La     Re
Cada dia Ã©s un nou pas
     Sol     La    Re
cada nit, un nou repòs,
     Do       Sol
cada gota de rosada
         La  La7
nova frescor.      (x2)

Sovint amic, massa sovint,
sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d'oblit
i al compàs de la por es va destruint.

Potser amb el crit, potser amb les mans...