| Benvolgut | Manel |
DO
Benvolgut, permet-me suposar
SOL
que, malgrat que no haguem gaudit de presentaciĂł oficial,
FA DO
més o menys, aixà com jo, estàs assabentat
LAm SOL
de la meva existència, de les coses que faig.
DO
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
SOL
No Ă©s que siguis cada tarda el meu tema preferit,
FA DO
vostres sĂłn les promeses que ningĂş ja complirĂ ,
LAm SOL
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
DO
Però sà que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
SOL
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindrĂ s prou lluny,
FA DO
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
LAm SOL
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
FA SOL DO FA SOL DO
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
SOL FA DO
Tu assenyales l’absis romà nic d’una catedral i sou joves i forts!
LAm FA SOL
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
LAm FA SOL DO
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
DO
I que simpĂ tics que se us veu, i quin mal devia fer,
SOL
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
FA DO
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
LAm SOL
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
DO
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
SOL
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
FA DO
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
LAm SOL
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
DO
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
SOL
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
FA DO
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
LAm SOL
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
FA SOL DO
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
FA SOL DO
el meu amor, la meva sort, les meves mans
SOL FA DO
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
LAm FA SOL
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
LAm FA SOL DO
Ai aquests dits, no sĂłn senzills, de gent com jo que estava esperant.
DO
Benvolgut, ho deixo aquĂ, que sĂ© que ets un home ocupat.
SOL
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
FA DO
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
LAm SOL
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
DO
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
SOL
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
FA DO
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
LAm SOL
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
FA
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i,
SOL DO
pas a pas, ja estarĂ s tan lluny
FA SOL DO
com el cretà que abans d’entrar a Història li tocava el cul
SOL FA DO
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
LAm FA SOL
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
LAm FA
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
SOL DO
“ei, aquà els senyors, estem esperant.
LAm SOL DO
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.
Benvolgut, permet-me suposar
SOL
que, malgrat que no haguem gaudit de presentaciĂł oficial,
FA DO
més o menys, aixà com jo, estàs assabentat
LAm SOL
de la meva existència, de les coses que faig.
DO
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
SOL
No Ă©s que siguis cada tarda el meu tema preferit,
FA DO
vostres sĂłn les promeses que ningĂş ja complirĂ ,
LAm SOL
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
DO
Però sà que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
SOL
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindrĂ s prou lluny,
FA DO
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
LAm SOL
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
FA SOL DO FA SOL DO
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
SOL FA DO
Tu assenyales l’absis romà nic d’una catedral i sou joves i forts!
LAm FA SOL
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
LAm FA SOL DO
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
DO
I que simpĂ tics que se us veu, i quin mal devia fer,
SOL
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
FA DO
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
LAm SOL
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
DO
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
SOL
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
FA DO
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
LAm SOL
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
DO
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
SOL
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
FA DO
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
LAm SOL
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
FA SOL DO
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
FA SOL DO
el meu amor, la meva sort, les meves mans
SOL FA DO
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
LAm FA SOL
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
LAm FA SOL DO
Ai aquests dits, no sĂłn senzills, de gent com jo que estava esperant.
DO
Benvolgut, ho deixo aquĂ, que sĂ© que ets un home ocupat.
SOL
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
FA DO
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
LAm SOL
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
DO
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
SOL
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
FA DO
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
LAm SOL
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
FA
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i,
SOL DO
pas a pas, ja estarĂ s tan lluny
FA SOL DO
com el cretà que abans d’entrar a Història li tocava el cul
SOL FA DO
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
LAm FA SOL
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
LAm FA
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
SOL DO
“ei, aquà els senyors, estem esperant.
LAm SOL DO
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.
Font: Eduard Romea - Acords.net