Sol              La
Cal que deixi la meva casa
Do             Sol    
i prengui el bastó
Sol           La
cal que amb una esperança
Do             Sol
trenqui la tristor,
mim        sim      
faré una cabana
mim           sim          
de pedra i de fang
Do             Sol       
on la terra em doni
       Re        
el meu guany.              

     mim         sim    
Clavaré les meves arrels
     mim        sim   
creixent de cara al cel
Do   Re   Sol    sim    
donaré fruit abundós,
       mim        sim      
i l'hivern em despullarà
   mim        sim   
de neu em cobrirà
            Do       Re          
neu que fondrà poc a poc   

Després de la lluita intensa
vindrà el repòs,
deixaré la terra abonada,
pel meu esforç.
Els fills que em segueixin,
potser marxaran
pero vagin on vagin, constants.

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós,
i l'hivern els despullaré
de neu els cubriré
neu que fondré poc a poc